QUIN ES EL CONCEPTE?

Feia mesos que creia que la Llicenciatura de PEDAGOGIA estava sent poc interessant, ja que els conceptes s´ anaven repetint constantment, sense sentit, com un insistent bucle. Realment, creia estar immers en la pel·lícula aquella on el protagonista reviu constantment “ el dia de la marmota”. Però aquesta setmana, el meu pensament i sensació esgotadora s´ ha vist modificat, després de molt dies, a la classe de multiculturalitat. Per primera vegada, en molt de temps, vaig sentir-me motivat, interessat i amb ganes d´ aprendre. El tema que em va fer connectar novament amb el món educatiu va ser: L´ atenció a la diversitat.

Aparentment pot resultar un tema poc motivador, però la seva relació amb el terme multiculturalitat em va fer despertar quelcom aquella tarda. Aquesta interrelació dels dos conceptes em va fer reflexionar durant hores i vaig acabant relacionant-los amb el terme integració cultural, ja que quan parlem d´ integració estem considerant la nostra cultura com a única i verdadera, pensant que els altres s´ han “ integrar” a la nostra. Clarament, la mateixa idea endocèntrica que planteja el concepte multiculturalitat i diversitat.

A través d´ aquest primer triangle de conceptes, vaig voler anar molt més enllà i vaig acostar-me a la paraula inclusió que esta també estretament lligada amb l´ interculturalitat i amb el fet de promoure la diferencia. Aquest nou triangle establert, es un pas més per a reconèixer les diferents cultures i valorar-les per igual, però no acaba d´ acceptar a totes les cultures per igual.

Es llavors quan fent un pas més i parlem de transculturalitat i d´ evidenciar la diferencia, per tal de transformar, de crear oportunitats i ponts, en un context ple de contrastos. Però si abans parlàvem d´ integració i després d´ inclusió, ara a que ens referim? Justament aquesta és la resposta que pretenc buscar aquests dies. Quin és el concepte?

Des de aquest bloc em proposo, trobar la resposta i en un futur, no molt llunyà, espero aclarir-vos – ho amb tot detall. Agrairia la resposta també de qualsevol lector del blog. Quin és el pas següent a l´ inclusió?...

LA CLASE. Corto

La Clase es un documental que recoge la magia de una primera experiencia: el primer contacto con la interpretación de unos niños de 4º de primaria. A través de los ojos de los niños vivimos su proceso de aprendizaje desde las primeras lecciones hasta que se enfrentan a la representación de fin de curso delante de sus padres. Realmente recomuniendo este corto. Podeis acceder:


http://educarc.blogcindario.com/2009/01/02473-la-clase-corto-nominado-a-goya-2009-iii-documental.html



http://www.elpais.com/videos/cultura/clase/corto/documental/Beatriz/M/Sanchis/elpvidcul/20081224elpepucul_3/Ves/

PRESENT I FUTUR DE L´ HOME I L´ EDUCACIÓ.

PRESENT I FUTUR DE L´ HOME I L´ EDUCACIÓ.

Si parlem del present de l´ home i l´ educació, sovint ens ve al cap conceptes com avenços genètics, rapidesa de relacions, consumisme frenètic i materialisme continu, o bé, presencia progressiva de les TIC a les nostres escoles i/o bombardejos constants de missatges visuals i escrits.

Esta clar que tota aquesta mena de conceptes i/o estímuls estan influint diàriament en la nostra manera de ser i en el nostre concepte d´ educació, tot i que cal afirmar que encara influiran molt més, ja que recolzats pel dinamisme cultural i social , podem creure que hi haurà canvis substancials futurs tant pel que fa al desenvolupament, creixement i maduració de l´ esser humà. En definitiva, el futur canviarà respecte el present en la mateixa manera que el present ha canviat respecte el passat.

Per establir el nou concepte d´ antropologia futura, i per tant , per acostar-nos a la futura transformació del procés educatiu, cal conèixer molt a fons les claus actuals. En aquesta línea, entenem que l´ home és un cúmul d´ experiències anteriors i que justament aquest és producte del que ha estat i serà el producte del que és. L´ home és un ser temporal, únic, i conscient de la seva biografia personal que, indudablement, és capaç d’ assumir el passat i d´ afrontar el futur.

Amb aquesta idea d´ afrontar el futur junts i alhora d´ incidir-hi, cal que aquesta societat deixi de banda conceptes caducs com l´ etnocentrisme cultural i aposti per l´ igualtat entre cultures, reconeixent-les de forma positiva i respectant-les de manera digna. D´ alguna manera, recordant la concepció inclusiva de l´ educació, volem homes (i dones) actius, crítics i amb certes habilitats comunicatives i culturals.
Arribar a aquest grau de solidesa cultural i social no és fàcil, ja que la motxilla cultural està força plena però nosaltres com a futur pedagogs podem buidar-la, revisar els seus continguts i tornar a establir nous paràmetres culturals i socials per a aconseguir aquest nou model antropològic més just.

Dins d´ aquesta nova modalitat antropològica es proposa dos vies per aconseguir el nou model d´ home: L´ educació cultural i l´ educació permanent. Es tracta doncs, d´ elaborar estratègies des de el present per intentar transformar el futur amb un cert grau de previsió.

Pel que fa a l´ educació multicultural, es tracta de crear noves formes culturals i socials basades en valors culturals ( etnogénesis). També cal tenir present la convivència entre ètnies, l´ enriquiment mutu entre cultures i la dignificació de l´ esser humà per tal que tothom tingui les mateixes oportunitats. En definitiva cal atendre més i millor a la diversitat.

Per un altre cantó l´ educació permanent, ajuda a tenir una revisió critica constant de conceptes fonamentals i a la vegada dota a la població i/o societat de millors habilitats i competències socials i culturals. En definitiva, cal aprendre a ser i cal aprendre a aprendre.

Com a conclusió, si aconseguim individus més actius, més crítics, més reflexius i més humans, realment el futur que ens espera tant a l´ home com a l´ educació és francament brillant.

PRIMERA REFLEXIÓ. 13 FEBRER 2009

Aquesta primera setmana, hem reflexionat sobre el concepte de cultura, i ens hem adonat de la seva complexitat per la seva ambigüitat. Aquest terme implica intrínsicament també parlar de normes, costums, expressions i sentiments, i al llarg de la historia diferents autors l´ han associat a conjunt de creences i/o artefacte humà.

En la meva opinió, cal apuntar que la cultura, la que tenim i ens és ensenyada per l´ escola i la família principalment, és una cultura apresa, ja que no naixem sabent-la , compartida, perquè no és només nostre, activa, perquè canvia, i dinàmica, per que evoluciona i que es transforma.

De fet, no és tot allò biològic, ni genètic, si no tot allò que hem construït i que necessitem aprendre, per saber qui som ( enculturització), i que portarem tota la vida a l´ esquena, com una motxilla perpetua i eterna. No hi ha dubte que som animals culturals i depenem de les diferents cultures per a tenir un patró diferent.



Aquesta idea d´ identitat cultura, ens ajuda a entendre millor qui som i a cap a on anem, que volem i que tenim.