Aquesta primera setmana, hem reflexionat sobre el concepte de cultura, i ens hem adonat de la seva complexitat per la seva ambigüitat. Aquest terme implica intrínsicament també parlar de normes, costums, expressions i sentiments, i al llarg de la historia diferents autors l´ han associat a conjunt de creences i/o artefacte humà.
En la meva opinió, cal apuntar que la cultura, la que tenim i ens és ensenyada per l´ escola i la família principalment, és una cultura apresa, ja que no naixem sabent-la , compartida, perquè no és només nostre, activa, perquè canvia, i dinàmica, per que evoluciona i que es transforma.
De fet, no és tot allò biològic, ni genètic, si no tot allò que hem construït i que necessitem aprendre, per saber qui som ( enculturització), i que portarem tota la vida a l´ esquena, com una motxilla perpetua i eterna. No hi ha dubte que som animals culturals i depenem de les diferents cultures per a tenir un patró diferent.
Aquesta idea d´ identitat cultura, ens ajuda a entendre millor qui som i a cap a on anem, que volem i que tenim.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario