PRESENT I FUTUR DE L´ HOME I L´ EDUCACIÓ.

PRESENT I FUTUR DE L´ HOME I L´ EDUCACIÓ.

Si parlem del present de l´ home i l´ educació, sovint ens ve al cap conceptes com avenços genètics, rapidesa de relacions, consumisme frenètic i materialisme continu, o bé, presencia progressiva de les TIC a les nostres escoles i/o bombardejos constants de missatges visuals i escrits.

Esta clar que tota aquesta mena de conceptes i/o estímuls estan influint diàriament en la nostra manera de ser i en el nostre concepte d´ educació, tot i que cal afirmar que encara influiran molt més, ja que recolzats pel dinamisme cultural i social , podem creure que hi haurà canvis substancials futurs tant pel que fa al desenvolupament, creixement i maduració de l´ esser humà. En definitiva, el futur canviarà respecte el present en la mateixa manera que el present ha canviat respecte el passat.

Per establir el nou concepte d´ antropologia futura, i per tant , per acostar-nos a la futura transformació del procés educatiu, cal conèixer molt a fons les claus actuals. En aquesta línea, entenem que l´ home és un cúmul d´ experiències anteriors i que justament aquest és producte del que ha estat i serà el producte del que és. L´ home és un ser temporal, únic, i conscient de la seva biografia personal que, indudablement, és capaç d’ assumir el passat i d´ afrontar el futur.

Amb aquesta idea d´ afrontar el futur junts i alhora d´ incidir-hi, cal que aquesta societat deixi de banda conceptes caducs com l´ etnocentrisme cultural i aposti per l´ igualtat entre cultures, reconeixent-les de forma positiva i respectant-les de manera digna. D´ alguna manera, recordant la concepció inclusiva de l´ educació, volem homes (i dones) actius, crítics i amb certes habilitats comunicatives i culturals.
Arribar a aquest grau de solidesa cultural i social no és fàcil, ja que la motxilla cultural està força plena però nosaltres com a futur pedagogs podem buidar-la, revisar els seus continguts i tornar a establir nous paràmetres culturals i socials per a aconseguir aquest nou model antropològic més just.

Dins d´ aquesta nova modalitat antropològica es proposa dos vies per aconseguir el nou model d´ home: L´ educació cultural i l´ educació permanent. Es tracta doncs, d´ elaborar estratègies des de el present per intentar transformar el futur amb un cert grau de previsió.

Pel que fa a l´ educació multicultural, es tracta de crear noves formes culturals i socials basades en valors culturals ( etnogénesis). També cal tenir present la convivència entre ètnies, l´ enriquiment mutu entre cultures i la dignificació de l´ esser humà per tal que tothom tingui les mateixes oportunitats. En definitiva cal atendre més i millor a la diversitat.

Per un altre cantó l´ educació permanent, ajuda a tenir una revisió critica constant de conceptes fonamentals i a la vegada dota a la població i/o societat de millors habilitats i competències socials i culturals. En definitiva, cal aprendre a ser i cal aprendre a aprendre.

Com a conclusió, si aconseguim individus més actius, més crítics, més reflexius i més humans, realment el futur que ens espera tant a l´ home com a l´ educació és francament brillant.