Que pena !!!... Con esta ultima aportación, cierro esta serie de comentarios sobre la asignatura.
A partir de ahora, se cierra y se abre una nueva etapa, dentro de este blog, creado inicalmente hace meses para la reflexión educativa de la asignatura de multiculturalidad.
De todas manera, este blog permanecera abierto para futuras reflexiones sobre mi practica educativa y sobre la educación , en general: ESTE SERA MI BLOG PROFESIONAL.
Os animo a seguir mis reflexiones en esta nueva andadura...
sábado, 23 de mayo de 2009
viernes, 15 de mayo de 2009
SOS RACISME CENSURA LA GESTIÓ DE LA CRISI.
La gestió de la crisi que esta fent tant el govern com la UE està afavorint l´increment de la xenofobia, segons l´Informe anual 2009 que ha presentat SOS racisme. Diuen que les institucions han emprés un seguit de reformes legals que propicien que s´estableixi una relació directa entre la inmigració i el mal moment economic. Segons afirmen, el pla de retorn voluntari per a estrangers, fomenta la divisió i limita la reagrupació familiar.
Realment és per pensar-ho bé i reflexionar, i ser critics. Però... caldria veure- ho des de l´altre cantó i plantejar-se també ...que fa SOS Racisme per minimitzar els efectes de la crisi?
sábado, 9 de mayo de 2009
IGUALDAD / DESIGUALDAD
Centrándonos en algunos conceptos de la asignatura, destacar ahora la importancia de los términos igualdad y desigualdad. Para entenderlos mejor es necesario que nos preguntemos si todas las personas somos capaces de lo mismo, es decir, si somos iguales, si tenemos la misma inteligencia. Contestando negativamente a esta cuestión, es cierto, que cada persona es diferente a la otra, y tiene diferentes necesidades individuales de aprendizaje, y por tanto tiene un aprendizaje desigual en relación a los demás. Hay quien piensa que el maestro, debe atender a esta desigualdad, diversidad, y/o diferencia, y quizás evidenciarla. Otros, niegan la diferencia, y piensan en adoptar posturas más etno céntricas, normativas, sistemáticas, y tradicionales.
Esta riqueza de opiniones, debe plantearnos si el maestro debe promover esta desigualdad, esta diferencia, o esta pluralidad. O bien, si el maestro debe establecer las mismas directrices para todos los alumnos con clases presenciales que ayuden a desaparecer estas diferencias: ¿Queremos alumnos más libres? ¿Queremos maestros más disciplinados? ¿Creer en la disciplina supone eliminar la diferencia?
Esta riqueza de opiniones, debe plantearnos si el maestro debe promover esta desigualdad, esta diferencia, o esta pluralidad. O bien, si el maestro debe establecer las mismas directrices para todos los alumnos con clases presenciales que ayuden a desaparecer estas diferencias: ¿Queremos alumnos más libres? ¿Queremos maestros más disciplinados? ¿Creer en la disciplina supone eliminar la diferencia?
LA IGUALTAT DE LES DIFERENCIES I EL DIALEG IGUALITARI.
Ampliació del document ja penjat al campus virtual sobre el comentari del llibre.Aquesta ampliació aprofundeix sobre el caire pedagògic i didàctic del llibre de John Boyne “ El nen del pijama de ratlles”
Per a realitzar aquest comentari de caire pedagògic partiré d´ un fragment de la novel·la de Boyne on el pare nazi alemany parla amb el seu fill Bruno de les persones que estan recloses a Auchviz. Com veurem, es dirigeix a l´ infant amb arguments mono culturals, exclusius, autoritaris i racistes cap al poble jueu. Els arguments que utilitza el pare trobats a les pagines 57-58 de la novel·la són: “ Aquestes persones no són el que es diu persones i no tenen absolutament res en comú amb nosaltres. Nosaltres, òbviament, som superiors i no ens hem de barrejar”.
Destacar en aquestes frases racistes dels nazis, el fet d´ apostar per la superioritat envers una altre poble / cultura. No volent tampoc ni compartir espai amb l´ altre, ni plantejar- se una barreja cultural. Per un altre cantó, el seu fill Bruno sovint es planteja qui decideix qui porta pijama de ratlles o uniforme, i demostra maduresa cultural alhora de utilitzar arguments multiculturals o inter culturals. Justament aquesta dualitat de tendències o aquesta utilització d´ arguments culturals enfrontats fa que a nivell teòric i pràctic, la novel·la estigui viva. Es per això, que la seva lectura i posterior reflexió, a secundaria o inclús a l´ últim cicle de primària, ajudaria a reflexionar junts sobre aquests models culturals i donaria arguments per afavorir la diferencia.
De fet, totes les persones són diferents dintre d´ una igualtat i tothom té veu. Té el mateix valor l´ opinió raonada d´ un alumne que la opinió també raonada d´ un altre alumne, ja que els arguments que es donen per defensar les diferents postures estan basats en pretensions de validesa i rebutgen les pretensions de poder. Es tracta doncs, de discutir, negociar i matisar, portant el món de la vida a un espai que tradicionalment pertany al món del sistema. Justament en aquest context de diàleg és on es superen factors exclusors.
Però no només a partir del diàleg es pot afavorir factors inclusors, sinó que partint de la base que tothom té capacitat i sense pensar en dèficits preestablerts, també es pot fer molt per a canviar models culturals. Com a primer pas cap a la no exclusió, es important que valorem la cultura pròpia per assolir aquells coneixements de la cultura dominant que permeten no quedar- se exclosos: De la mateixa manera que totes les habilitats són valorades i valorables, totes les cultures, en un marc de respecte als Drets Humans, són valides i cal que les respectem, però això no ha d´ implicar l´ exclusió social.
Es tracta doncs, des de l´ educació i concretament des de l´ aula, d´ adquirir els coneixements necessaris per poder expressar i compartir la cultura i compartir també, els sabers de les diferents cultures a través del diàleg com a factor a tenir present, sempre des de la igualtat i des de la diferencia.
Per a realitzar aquest comentari de caire pedagògic partiré d´ un fragment de la novel·la de Boyne on el pare nazi alemany parla amb el seu fill Bruno de les persones que estan recloses a Auchviz. Com veurem, es dirigeix a l´ infant amb arguments mono culturals, exclusius, autoritaris i racistes cap al poble jueu. Els arguments que utilitza el pare trobats a les pagines 57-58 de la novel·la són: “ Aquestes persones no són el que es diu persones i no tenen absolutament res en comú amb nosaltres. Nosaltres, òbviament, som superiors i no ens hem de barrejar”.
Destacar en aquestes frases racistes dels nazis, el fet d´ apostar per la superioritat envers una altre poble / cultura. No volent tampoc ni compartir espai amb l´ altre, ni plantejar- se una barreja cultural. Per un altre cantó, el seu fill Bruno sovint es planteja qui decideix qui porta pijama de ratlles o uniforme, i demostra maduresa cultural alhora de utilitzar arguments multiculturals o inter culturals. Justament aquesta dualitat de tendències o aquesta utilització d´ arguments culturals enfrontats fa que a nivell teòric i pràctic, la novel·la estigui viva. Es per això, que la seva lectura i posterior reflexió, a secundaria o inclús a l´ últim cicle de primària, ajudaria a reflexionar junts sobre aquests models culturals i donaria arguments per afavorir la diferencia.
De fet, totes les persones són diferents dintre d´ una igualtat i tothom té veu. Té el mateix valor l´ opinió raonada d´ un alumne que la opinió també raonada d´ un altre alumne, ja que els arguments que es donen per defensar les diferents postures estan basats en pretensions de validesa i rebutgen les pretensions de poder. Es tracta doncs, de discutir, negociar i matisar, portant el món de la vida a un espai que tradicionalment pertany al món del sistema. Justament en aquest context de diàleg és on es superen factors exclusors.
Però no només a partir del diàleg es pot afavorir factors inclusors, sinó que partint de la base que tothom té capacitat i sense pensar en dèficits preestablerts, també es pot fer molt per a canviar models culturals. Com a primer pas cap a la no exclusió, es important que valorem la cultura pròpia per assolir aquells coneixements de la cultura dominant que permeten no quedar- se exclosos: De la mateixa manera que totes les habilitats són valorades i valorables, totes les cultures, en un marc de respecte als Drets Humans, són valides i cal que les respectem, però això no ha d´ implicar l´ exclusió social.
Es tracta doncs, des de l´ educació i concretament des de l´ aula, d´ adquirir els coneixements necessaris per poder expressar i compartir la cultura i compartir també, els sabers de les diferents cultures a través del diàleg com a factor a tenir present, sempre des de la igualtat i des de la diferencia.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)
