LA IGUALTAT DE LES DIFERENCIES I EL DIALEG IGUALITARI.

Ampliació del document ja penjat al campus virtual sobre el comentari del llibre.Aquesta ampliació aprofundeix sobre el caire pedagògic i didàctic del llibre de John Boyne “ El nen del pijama de ratlles”

Per a realitzar aquest comentari de caire pedagògic partiré d´ un fragment de la novel·la de Boyne on el pare nazi alemany parla amb el seu fill Bruno de les persones que estan recloses a Auchviz. Com veurem, es dirigeix a l´ infant amb arguments mono culturals, exclusius, autoritaris i racistes cap al poble jueu. Els arguments que utilitza el pare trobats a les pagines 57-58 de la novel·la són: “ Aquestes persones no són el que es diu persones i no tenen absolutament res en comú amb nosaltres. Nosaltres, òbviament, som superiors i no ens hem de barrejar”.

Destacar en aquestes frases racistes dels nazis, el fet d´ apostar per la superioritat envers una altre poble / cultura. No volent tampoc ni compartir espai amb l´ altre, ni plantejar- se una barreja cultural. Per un altre cantó, el seu fill Bruno sovint es planteja qui decideix qui porta pijama de ratlles o uniforme, i demostra maduresa cultural alhora de utilitzar arguments multiculturals o inter culturals. Justament aquesta dualitat de tendències o aquesta utilització d´ arguments culturals enfrontats fa que a nivell teòric i pràctic, la novel·la estigui viva. Es per això, que la seva lectura i posterior reflexió, a secundaria o inclús a l´ últim cicle de primària, ajudaria a reflexionar junts sobre aquests models culturals i donaria arguments per afavorir la diferencia.

De fet, totes les persones són diferents dintre d´ una igualtat i tothom té veu. Té el mateix valor l´ opinió raonada d´ un alumne que la opinió també raonada d´ un altre alumne, ja que els arguments que es donen per defensar les diferents postures estan basats en pretensions de validesa i rebutgen les pretensions de poder. Es tracta doncs, de discutir, negociar i matisar, portant el món de la vida a un espai que tradicionalment pertany al món del sistema. Justament en aquest context de diàleg és on es superen factors exclusors.

Però no només a partir del diàleg es pot afavorir factors inclusors, sinó que partint de la base que tothom té capacitat i sense pensar en dèficits preestablerts, també es pot fer molt per a canviar models culturals. Com a primer pas cap a la no exclusió, es important que valorem la cultura pròpia per assolir aquells coneixements de la cultura dominant que permeten no quedar- se exclosos: De la mateixa manera que totes les habilitats són valorades i valorables, totes les cultures, en un marc de respecte als Drets Humans, són valides i cal que les respectem, però això no ha d´ implicar l´ exclusió social.

Es tracta doncs, des de l´ educació i concretament des de l´ aula, d´ adquirir els coneixements necessaris per poder expressar i compartir la cultura i compartir també, els sabers de les diferents cultures a través del diàleg com a factor a tenir present, sempre des de la igualtat i des de la diferencia.