Després de compartir opinions a l´ aula sobre
l ´ ESTUDI DE CAS, em disposo a reflexionar sobre la situació proposada des de el punt de vista més teòric de la assignatura i aportant, a la vegada, un contrapunt més pràctic.
Primerament, l´ activitat ideada pel professor no em sembla gaire adient per a realitzar-la en un centre educatiu, ja que és massa arriscada per a una institució tradicionalista i per tant, pot ocasionar alguns conflictes o malentesos posteriors.
Cal destacar que no té present el context a on vol aplicar l´ activitat, que en sí, sembla interessant, innovadora, motivadora i significativa. A més a més, no es gaire conscient tampoc de la seva condició de substitut i la manca d´ experiència el porta a no tenir en compte el treball cooperatiu i col·laboratiu amb la seva paral·lela.
De tota manera, tot i que l´ activitat és molt bona, ell tampoc defensa amb arguments pedagògics de pes la utilitat i la importància de la mateixa. Des de un punt de vista més conceptual, és crític, reflexiu, participatiu i aposta per models pluralistes, inclusius i constructivistes. Segons es va comentar l´ aula, pertany a l´ antiracista universalista.
Per un altre cantó, La Berta tampoc sembla una bona professional, ja que no es comunica amb sinceritat amb el seu company, ni intenta ajudar-lo o orientar-lo per a reflexionar sobre els pros i contres de realitzar aquest tipus d´ activitat. Tampoc proposa nous reptes o canvis per a treballar el racisme amb els alumnes del centre.
Esta clar que, la professora juga a tenir models multiculturals o inter culturals, quan en realitat defensa, amb la seva actitud poc reflexiva i critica, models mono culturals, endocèntrics, autoritaris aristocràtics, conservadors i pseudo democràtics. Segons es va comentar l´ aula, la Berta esta molt a prop de ser una antiracista particularista o multi culturalista candida.
Respecte al centre i a les famílies, constatar, per part de la institució escolar, la falta de corporativisme cap al professor i el recolzament insistent a les famílies, potser, per por a caure en conflictes interns i externs. Aquesta actitud passiva i tancada, reforça, òbviament, models pseudo democratics i no deixa que la institució evolucioni. Malgrat això, cal insistir que aquestes institucions estan formades per professors i professores que poden reorientar les dinàmiques poc progressistes dels centres cap a models més pluralistes i oberts, trencant estereotips culturals i socials.
Primerament, l´ activitat ideada pel professor no em sembla gaire adient per a realitzar-la en un centre educatiu, ja que és massa arriscada per a una institució tradicionalista i per tant, pot ocasionar alguns conflictes o malentesos posteriors.
Cal destacar que no té present el context a on vol aplicar l´ activitat, que en sí, sembla interessant, innovadora, motivadora i significativa. A més a més, no es gaire conscient tampoc de la seva condició de substitut i la manca d´ experiència el porta a no tenir en compte el treball cooperatiu i col·laboratiu amb la seva paral·lela.
De tota manera, tot i que l´ activitat és molt bona, ell tampoc defensa amb arguments pedagògics de pes la utilitat i la importància de la mateixa. Des de un punt de vista més conceptual, és crític, reflexiu, participatiu i aposta per models pluralistes, inclusius i constructivistes. Segons es va comentar l´ aula, pertany a l´ antiracista universalista.
Per un altre cantó, La Berta tampoc sembla una bona professional, ja que no es comunica amb sinceritat amb el seu company, ni intenta ajudar-lo o orientar-lo per a reflexionar sobre els pros i contres de realitzar aquest tipus d´ activitat. Tampoc proposa nous reptes o canvis per a treballar el racisme amb els alumnes del centre.
Esta clar que, la professora juga a tenir models multiculturals o inter culturals, quan en realitat defensa, amb la seva actitud poc reflexiva i critica, models mono culturals, endocèntrics, autoritaris aristocràtics, conservadors i pseudo democràtics. Segons es va comentar l´ aula, la Berta esta molt a prop de ser una antiracista particularista o multi culturalista candida.
Respecte al centre i a les famílies, constatar, per part de la institució escolar, la falta de corporativisme cap al professor i el recolzament insistent a les famílies, potser, per por a caure en conflictes interns i externs. Aquesta actitud passiva i tancada, reforça, òbviament, models pseudo democratics i no deixa que la institució evolucioni. Malgrat això, cal insistir que aquestes institucions estan formades per professors i professores que poden reorientar les dinàmiques poc progressistes dels centres cap a models més pluralistes i oberts, trencant estereotips culturals i socials.
No hay comentarios:
Publicar un comentario