Que pena !!!... Con esta ultima aportación, cierro esta serie de comentarios sobre la asignatura.
A partir de ahora, se cierra y se abre una nueva etapa, dentro de este blog, creado inicalmente hace meses para la reflexión educativa de la asignatura de multiculturalidad.
De todas manera, este blog permanecera abierto para futuras reflexiones sobre mi practica educativa y sobre la educación , en general: ESTE SERA MI BLOG PROFESIONAL.
Os animo a seguir mis reflexiones en esta nueva andadura...
sábado, 23 de mayo de 2009
viernes, 15 de mayo de 2009
SOS RACISME CENSURA LA GESTIÓ DE LA CRISI.
La gestió de la crisi que esta fent tant el govern com la UE està afavorint l´increment de la xenofobia, segons l´Informe anual 2009 que ha presentat SOS racisme. Diuen que les institucions han emprés un seguit de reformes legals que propicien que s´estableixi una relació directa entre la inmigració i el mal moment economic. Segons afirmen, el pla de retorn voluntari per a estrangers, fomenta la divisió i limita la reagrupació familiar.
Realment és per pensar-ho bé i reflexionar, i ser critics. Però... caldria veure- ho des de l´altre cantó i plantejar-se també ...que fa SOS Racisme per minimitzar els efectes de la crisi?
sábado, 9 de mayo de 2009
IGUALDAD / DESIGUALDAD
Centrándonos en algunos conceptos de la asignatura, destacar ahora la importancia de los términos igualdad y desigualdad. Para entenderlos mejor es necesario que nos preguntemos si todas las personas somos capaces de lo mismo, es decir, si somos iguales, si tenemos la misma inteligencia. Contestando negativamente a esta cuestión, es cierto, que cada persona es diferente a la otra, y tiene diferentes necesidades individuales de aprendizaje, y por tanto tiene un aprendizaje desigual en relación a los demás. Hay quien piensa que el maestro, debe atender a esta desigualdad, diversidad, y/o diferencia, y quizás evidenciarla. Otros, niegan la diferencia, y piensan en adoptar posturas más etno céntricas, normativas, sistemáticas, y tradicionales.
Esta riqueza de opiniones, debe plantearnos si el maestro debe promover esta desigualdad, esta diferencia, o esta pluralidad. O bien, si el maestro debe establecer las mismas directrices para todos los alumnos con clases presenciales que ayuden a desaparecer estas diferencias: ¿Queremos alumnos más libres? ¿Queremos maestros más disciplinados? ¿Creer en la disciplina supone eliminar la diferencia?
Esta riqueza de opiniones, debe plantearnos si el maestro debe promover esta desigualdad, esta diferencia, o esta pluralidad. O bien, si el maestro debe establecer las mismas directrices para todos los alumnos con clases presenciales que ayuden a desaparecer estas diferencias: ¿Queremos alumnos más libres? ¿Queremos maestros más disciplinados? ¿Creer en la disciplina supone eliminar la diferencia?
LA IGUALTAT DE LES DIFERENCIES I EL DIALEG IGUALITARI.
Ampliació del document ja penjat al campus virtual sobre el comentari del llibre.Aquesta ampliació aprofundeix sobre el caire pedagògic i didàctic del llibre de John Boyne “ El nen del pijama de ratlles”
Per a realitzar aquest comentari de caire pedagògic partiré d´ un fragment de la novel·la de Boyne on el pare nazi alemany parla amb el seu fill Bruno de les persones que estan recloses a Auchviz. Com veurem, es dirigeix a l´ infant amb arguments mono culturals, exclusius, autoritaris i racistes cap al poble jueu. Els arguments que utilitza el pare trobats a les pagines 57-58 de la novel·la són: “ Aquestes persones no són el que es diu persones i no tenen absolutament res en comú amb nosaltres. Nosaltres, òbviament, som superiors i no ens hem de barrejar”.
Destacar en aquestes frases racistes dels nazis, el fet d´ apostar per la superioritat envers una altre poble / cultura. No volent tampoc ni compartir espai amb l´ altre, ni plantejar- se una barreja cultural. Per un altre cantó, el seu fill Bruno sovint es planteja qui decideix qui porta pijama de ratlles o uniforme, i demostra maduresa cultural alhora de utilitzar arguments multiculturals o inter culturals. Justament aquesta dualitat de tendències o aquesta utilització d´ arguments culturals enfrontats fa que a nivell teòric i pràctic, la novel·la estigui viva. Es per això, que la seva lectura i posterior reflexió, a secundaria o inclús a l´ últim cicle de primària, ajudaria a reflexionar junts sobre aquests models culturals i donaria arguments per afavorir la diferencia.
De fet, totes les persones són diferents dintre d´ una igualtat i tothom té veu. Té el mateix valor l´ opinió raonada d´ un alumne que la opinió també raonada d´ un altre alumne, ja que els arguments que es donen per defensar les diferents postures estan basats en pretensions de validesa i rebutgen les pretensions de poder. Es tracta doncs, de discutir, negociar i matisar, portant el món de la vida a un espai que tradicionalment pertany al món del sistema. Justament en aquest context de diàleg és on es superen factors exclusors.
Però no només a partir del diàleg es pot afavorir factors inclusors, sinó que partint de la base que tothom té capacitat i sense pensar en dèficits preestablerts, també es pot fer molt per a canviar models culturals. Com a primer pas cap a la no exclusió, es important que valorem la cultura pròpia per assolir aquells coneixements de la cultura dominant que permeten no quedar- se exclosos: De la mateixa manera que totes les habilitats són valorades i valorables, totes les cultures, en un marc de respecte als Drets Humans, són valides i cal que les respectem, però això no ha d´ implicar l´ exclusió social.
Es tracta doncs, des de l´ educació i concretament des de l´ aula, d´ adquirir els coneixements necessaris per poder expressar i compartir la cultura i compartir també, els sabers de les diferents cultures a través del diàleg com a factor a tenir present, sempre des de la igualtat i des de la diferencia.
Per a realitzar aquest comentari de caire pedagògic partiré d´ un fragment de la novel·la de Boyne on el pare nazi alemany parla amb el seu fill Bruno de les persones que estan recloses a Auchviz. Com veurem, es dirigeix a l´ infant amb arguments mono culturals, exclusius, autoritaris i racistes cap al poble jueu. Els arguments que utilitza el pare trobats a les pagines 57-58 de la novel·la són: “ Aquestes persones no són el que es diu persones i no tenen absolutament res en comú amb nosaltres. Nosaltres, òbviament, som superiors i no ens hem de barrejar”.
Destacar en aquestes frases racistes dels nazis, el fet d´ apostar per la superioritat envers una altre poble / cultura. No volent tampoc ni compartir espai amb l´ altre, ni plantejar- se una barreja cultural. Per un altre cantó, el seu fill Bruno sovint es planteja qui decideix qui porta pijama de ratlles o uniforme, i demostra maduresa cultural alhora de utilitzar arguments multiculturals o inter culturals. Justament aquesta dualitat de tendències o aquesta utilització d´ arguments culturals enfrontats fa que a nivell teòric i pràctic, la novel·la estigui viva. Es per això, que la seva lectura i posterior reflexió, a secundaria o inclús a l´ últim cicle de primària, ajudaria a reflexionar junts sobre aquests models culturals i donaria arguments per afavorir la diferencia.
De fet, totes les persones són diferents dintre d´ una igualtat i tothom té veu. Té el mateix valor l´ opinió raonada d´ un alumne que la opinió també raonada d´ un altre alumne, ja que els arguments que es donen per defensar les diferents postures estan basats en pretensions de validesa i rebutgen les pretensions de poder. Es tracta doncs, de discutir, negociar i matisar, portant el món de la vida a un espai que tradicionalment pertany al món del sistema. Justament en aquest context de diàleg és on es superen factors exclusors.
Però no només a partir del diàleg es pot afavorir factors inclusors, sinó que partint de la base que tothom té capacitat i sense pensar en dèficits preestablerts, també es pot fer molt per a canviar models culturals. Com a primer pas cap a la no exclusió, es important que valorem la cultura pròpia per assolir aquells coneixements de la cultura dominant que permeten no quedar- se exclosos: De la mateixa manera que totes les habilitats són valorades i valorables, totes les cultures, en un marc de respecte als Drets Humans, són valides i cal que les respectem, però això no ha d´ implicar l´ exclusió social.
Es tracta doncs, des de l´ educació i concretament des de l´ aula, d´ adquirir els coneixements necessaris per poder expressar i compartir la cultura i compartir també, els sabers de les diferents cultures a través del diàleg com a factor a tenir present, sempre des de la igualtat i des de la diferencia.
sábado, 18 de abril de 2009
ESTUDI DE CAS. REFLEXIÓ.
Després de compartir opinions a l´ aula sobre
l ´ ESTUDI DE CAS, em disposo a reflexionar sobre la situació proposada des de el punt de vista més teòric de la assignatura i aportant, a la vegada, un contrapunt més pràctic.
Primerament, l´ activitat ideada pel professor no em sembla gaire adient per a realitzar-la en un centre educatiu, ja que és massa arriscada per a una institució tradicionalista i per tant, pot ocasionar alguns conflictes o malentesos posteriors.
Cal destacar que no té present el context a on vol aplicar l´ activitat, que en sí, sembla interessant, innovadora, motivadora i significativa. A més a més, no es gaire conscient tampoc de la seva condició de substitut i la manca d´ experiència el porta a no tenir en compte el treball cooperatiu i col·laboratiu amb la seva paral·lela.
De tota manera, tot i que l´ activitat és molt bona, ell tampoc defensa amb arguments pedagògics de pes la utilitat i la importància de la mateixa. Des de un punt de vista més conceptual, és crític, reflexiu, participatiu i aposta per models pluralistes, inclusius i constructivistes. Segons es va comentar l´ aula, pertany a l´ antiracista universalista.
Per un altre cantó, La Berta tampoc sembla una bona professional, ja que no es comunica amb sinceritat amb el seu company, ni intenta ajudar-lo o orientar-lo per a reflexionar sobre els pros i contres de realitzar aquest tipus d´ activitat. Tampoc proposa nous reptes o canvis per a treballar el racisme amb els alumnes del centre.
Esta clar que, la professora juga a tenir models multiculturals o inter culturals, quan en realitat defensa, amb la seva actitud poc reflexiva i critica, models mono culturals, endocèntrics, autoritaris aristocràtics, conservadors i pseudo democràtics. Segons es va comentar l´ aula, la Berta esta molt a prop de ser una antiracista particularista o multi culturalista candida.
Respecte al centre i a les famílies, constatar, per part de la institució escolar, la falta de corporativisme cap al professor i el recolzament insistent a les famílies, potser, per por a caure en conflictes interns i externs. Aquesta actitud passiva i tancada, reforça, òbviament, models pseudo democratics i no deixa que la institució evolucioni. Malgrat això, cal insistir que aquestes institucions estan formades per professors i professores que poden reorientar les dinàmiques poc progressistes dels centres cap a models més pluralistes i oberts, trencant estereotips culturals i socials.
Primerament, l´ activitat ideada pel professor no em sembla gaire adient per a realitzar-la en un centre educatiu, ja que és massa arriscada per a una institució tradicionalista i per tant, pot ocasionar alguns conflictes o malentesos posteriors.
Cal destacar que no té present el context a on vol aplicar l´ activitat, que en sí, sembla interessant, innovadora, motivadora i significativa. A més a més, no es gaire conscient tampoc de la seva condició de substitut i la manca d´ experiència el porta a no tenir en compte el treball cooperatiu i col·laboratiu amb la seva paral·lela.
De tota manera, tot i que l´ activitat és molt bona, ell tampoc defensa amb arguments pedagògics de pes la utilitat i la importància de la mateixa. Des de un punt de vista més conceptual, és crític, reflexiu, participatiu i aposta per models pluralistes, inclusius i constructivistes. Segons es va comentar l´ aula, pertany a l´ antiracista universalista.
Per un altre cantó, La Berta tampoc sembla una bona professional, ja que no es comunica amb sinceritat amb el seu company, ni intenta ajudar-lo o orientar-lo per a reflexionar sobre els pros i contres de realitzar aquest tipus d´ activitat. Tampoc proposa nous reptes o canvis per a treballar el racisme amb els alumnes del centre.
Esta clar que, la professora juga a tenir models multiculturals o inter culturals, quan en realitat defensa, amb la seva actitud poc reflexiva i critica, models mono culturals, endocèntrics, autoritaris aristocràtics, conservadors i pseudo democràtics. Segons es va comentar l´ aula, la Berta esta molt a prop de ser una antiracista particularista o multi culturalista candida.
Respecte al centre i a les famílies, constatar, per part de la institució escolar, la falta de corporativisme cap al professor i el recolzament insistent a les famílies, potser, per por a caure en conflictes interns i externs. Aquesta actitud passiva i tancada, reforça, òbviament, models pseudo democratics i no deixa que la institució evolucioni. Malgrat això, cal insistir que aquestes institucions estan formades per professors i professores que poden reorientar les dinàmiques poc progressistes dels centres cap a models més pluralistes i oberts, trencant estereotips culturals i socials.
domingo, 5 de abril de 2009
¿El choque entre culturas provoca violencia?
Realmente tenía muchas ganas de leer El niño con el pijama de rayas porque mi madre y varios compañeros de trabajo, me había hablado muy bien de él. De todas maneras, tampoco quise visionar la película ni saber demasiado sobre su argumento. Pero… ¿Tan especial era esta novela? ¿Tanta emoción suscitaba? ¿De verdad, como me decían, era inolvidable?
El niño con el pijama de rayas trata un tema tan trascendente y doloroso en nuestra historia reciente como el holocausto. No desde un punto de vista histórico, ni desde un punto de vista adulto. La narración de los hechos se ofrece a través de la perspectiva de un niño de 9 años, Bruno. Sin embargo, el enfoque de la novela me resulta en ocasiones algo desesperante y bastante inverosímil. Quizá por ello me parezca que la novela está más bien orientada a un lector muy juvenil, casi infantil.
Creo que lo que más me ha alejado de la novela era creerme que el niño no se diera cuenta de todo lo que pasa a su alrededor, por pocos años que tenga. Por ello, creo que, más que hablar de una mirada ingenua, podríamos decir cándida y sumamente ignorante, aunque también, en varias ocasiones me he acordado de la magistral ternura con que Roberto Benigni nos hace pasearnos por La vida es bella.
Diré que la novela aborda un tema tan trascendente que de cualquier manera no puede caer en el olvido: Los tentáculos de la tragedia más atroz que ha vivido la humanidad hace menos de un siglo. En definitiva, la lectura de El niño con el pijama de rayas me ha llevado a reflexionar si el choque entre culturas provoca violencia y sobre la influencia que tiene en cada uno de nosotros el contexto y la experiencia.
Este libro y algunos de la misma temática, nos da razones para afirmar que, de entrada, siempre ha existido un choque real entre las diversas culturas y sociedades, ya que la mayoría de los pueblos, de acuerdo con la tendencia etnocéntrica, tiende a pensar que su cultura es superior y mejor a las otras. Esta idea, que puede resultar ilógica, ha generado diversos conflictos a lo largo de la historia, ha alimentado aún más esta concepción etnocentrica y ha determinado la influencia que ejerce el contexto socio cultural y la experiencia en el individuo.
Este choque cultural, a menudo, ha generado violencia, racismo y estrategias para promover la sumisión de la cultura minoritaria relación a la cultura dominante. Es por esa razón que des de la pedagogía es importante promover el espíritu crítico y reflexivo a las nuevas generaciones, de tal manera que acerquemos a los demás nuestra experiencia, estableciendo puentes para el diálogo intercultural. De hecho, el futuro solo se puede construir desde el presente con iniciativas inclusivas y proyectos participativos interculturales, sino desde el pasado a través la memoria. En definitiva, la insatisfacción social y cultural nos mueve a perfeccionar lo que conocemos y nos ayuda a meditar sobre el pasado y futuro dándonos una cierta perspectiva del presente.
Es importante incidir en la idea de la educación como mejora de la sociedad y acercamiento positivo entre culturas, el cual nos tiene que servir para transformar, para tener capacidad de transformación. Si queremos que todos adquieran esta habilidad tenemos que apostar por el conocimiento y suministrar herramientas para saber escoger, conocer el mundo que nos rodea, valorar sus innumerables culturas y favorecer todas las interacciones posibles.
El niño con el pijama de rayas trata un tema tan trascendente y doloroso en nuestra historia reciente como el holocausto. No desde un punto de vista histórico, ni desde un punto de vista adulto. La narración de los hechos se ofrece a través de la perspectiva de un niño de 9 años, Bruno. Sin embargo, el enfoque de la novela me resulta en ocasiones algo desesperante y bastante inverosímil. Quizá por ello me parezca que la novela está más bien orientada a un lector muy juvenil, casi infantil.
Creo que lo que más me ha alejado de la novela era creerme que el niño no se diera cuenta de todo lo que pasa a su alrededor, por pocos años que tenga. Por ello, creo que, más que hablar de una mirada ingenua, podríamos decir cándida y sumamente ignorante, aunque también, en varias ocasiones me he acordado de la magistral ternura con que Roberto Benigni nos hace pasearnos por La vida es bella.
Diré que la novela aborda un tema tan trascendente que de cualquier manera no puede caer en el olvido: Los tentáculos de la tragedia más atroz que ha vivido la humanidad hace menos de un siglo. En definitiva, la lectura de El niño con el pijama de rayas me ha llevado a reflexionar si el choque entre culturas provoca violencia y sobre la influencia que tiene en cada uno de nosotros el contexto y la experiencia.
Este libro y algunos de la misma temática, nos da razones para afirmar que, de entrada, siempre ha existido un choque real entre las diversas culturas y sociedades, ya que la mayoría de los pueblos, de acuerdo con la tendencia etnocéntrica, tiende a pensar que su cultura es superior y mejor a las otras. Esta idea, que puede resultar ilógica, ha generado diversos conflictos a lo largo de la historia, ha alimentado aún más esta concepción etnocentrica y ha determinado la influencia que ejerce el contexto socio cultural y la experiencia en el individuo.
Este choque cultural, a menudo, ha generado violencia, racismo y estrategias para promover la sumisión de la cultura minoritaria relación a la cultura dominante. Es por esa razón que des de la pedagogía es importante promover el espíritu crítico y reflexivo a las nuevas generaciones, de tal manera que acerquemos a los demás nuestra experiencia, estableciendo puentes para el diálogo intercultural. De hecho, el futuro solo se puede construir desde el presente con iniciativas inclusivas y proyectos participativos interculturales, sino desde el pasado a través la memoria. En definitiva, la insatisfacción social y cultural nos mueve a perfeccionar lo que conocemos y nos ayuda a meditar sobre el pasado y futuro dándonos una cierta perspectiva del presente.
Es importante incidir en la idea de la educación como mejora de la sociedad y acercamiento positivo entre culturas, el cual nos tiene que servir para transformar, para tener capacidad de transformación. Si queremos que todos adquieran esta habilidad tenemos que apostar por el conocimiento y suministrar herramientas para saber escoger, conocer el mundo que nos rodea, valorar sus innumerables culturas y favorecer todas las interacciones posibles.
sábado, 21 de marzo de 2009
A DEBAT.
Després de visionar el curt de Xavi Salas “ Hiyab” a l´ aula, vaig decidir, ara fa un parell de dies, projectar- lo a la classe de 3rA i B de l´ escola a on treballo. Va coincidir que al centre hi havia pocs alumnes, ja que era el dia de la vaga de mestres, i vaig poder ajuntar les dues classes. La intenció inicial era veure el curt i fer un petit debat, per després continuar amb els continguts programats, però, per a la meva sorpresa, el debat va durar tota l´ hora i inclús vaig haver de tornar a visionar el curt, per poder seguir comentant detalls. Jo per la meva part, anava guiant el debat amb preguntes com: Què penseu del que diu la mestra? Es traurà el mocador? Abans del curt, que ha passat? Després del curt, que ha passat? ...
A la classe, hi havia dos alumnes d´ origen marroquí i es van indignar molt quan la mestra li obligava a la noia a treure ´s el mocador quan, a l´ aula, hi havia nois i noies amb gorres i cintes. Un d´ ells, el Moha, va ser el primer que va introduir la paraula RACISME en el debat i va ser llavors quan alguns van saber posar- hi nom a la conducta que la mestra i el centre estaven promovent.
Un dels arguments RACISTES que em va sorprendre més, venia d´ una nena, la Cristina, que afirmava que com que el mocador de la nena era poc modern era normal que la mestra li fes treure, també, i justament una nena de 8 anys, va dir que com era una nena, no podia portar el mocador. Per una altra part, cal dir a favor dels dos nens marroquins, que van saber argumentar , que gran part de la classe, va saber veure que la mestra estava equivocada i que en tot cas, si calia treure´s quelcom del cap, era tota la classe i no només ella.
Aquell mati de vaga, que en principi, anava a ser un mati poc productiu, va esdevenir un petit avenç per a trencar alguns estereotips.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)
