Que pena !!!... Con esta ultima aportación, cierro esta serie de comentarios sobre la asignatura.
A partir de ahora, se cierra y se abre una nueva etapa, dentro de este blog, creado inicalmente hace meses para la reflexión educativa de la asignatura de multiculturalidad.
De todas manera, este blog permanecera abierto para futuras reflexiones sobre mi practica educativa y sobre la educación , en general: ESTE SERA MI BLOG PROFESIONAL.
Os animo a seguir mis reflexiones en esta nueva andadura...
sábado, 23 de mayo de 2009
viernes, 15 de mayo de 2009
SOS RACISME CENSURA LA GESTIÓ DE LA CRISI.
La gestió de la crisi que esta fent tant el govern com la UE està afavorint l´increment de la xenofobia, segons l´Informe anual 2009 que ha presentat SOS racisme. Diuen que les institucions han emprés un seguit de reformes legals que propicien que s´estableixi una relació directa entre la inmigració i el mal moment economic. Segons afirmen, el pla de retorn voluntari per a estrangers, fomenta la divisió i limita la reagrupació familiar.
Realment és per pensar-ho bé i reflexionar, i ser critics. Però... caldria veure- ho des de l´altre cantó i plantejar-se també ...que fa SOS Racisme per minimitzar els efectes de la crisi?
sábado, 9 de mayo de 2009
IGUALDAD / DESIGUALDAD
Centrándonos en algunos conceptos de la asignatura, destacar ahora la importancia de los términos igualdad y desigualdad. Para entenderlos mejor es necesario que nos preguntemos si todas las personas somos capaces de lo mismo, es decir, si somos iguales, si tenemos la misma inteligencia. Contestando negativamente a esta cuestión, es cierto, que cada persona es diferente a la otra, y tiene diferentes necesidades individuales de aprendizaje, y por tanto tiene un aprendizaje desigual en relación a los demás. Hay quien piensa que el maestro, debe atender a esta desigualdad, diversidad, y/o diferencia, y quizás evidenciarla. Otros, niegan la diferencia, y piensan en adoptar posturas más etno céntricas, normativas, sistemáticas, y tradicionales.
Esta riqueza de opiniones, debe plantearnos si el maestro debe promover esta desigualdad, esta diferencia, o esta pluralidad. O bien, si el maestro debe establecer las mismas directrices para todos los alumnos con clases presenciales que ayuden a desaparecer estas diferencias: ¿Queremos alumnos más libres? ¿Queremos maestros más disciplinados? ¿Creer en la disciplina supone eliminar la diferencia?
Esta riqueza de opiniones, debe plantearnos si el maestro debe promover esta desigualdad, esta diferencia, o esta pluralidad. O bien, si el maestro debe establecer las mismas directrices para todos los alumnos con clases presenciales que ayuden a desaparecer estas diferencias: ¿Queremos alumnos más libres? ¿Queremos maestros más disciplinados? ¿Creer en la disciplina supone eliminar la diferencia?
LA IGUALTAT DE LES DIFERENCIES I EL DIALEG IGUALITARI.
Ampliació del document ja penjat al campus virtual sobre el comentari del llibre.Aquesta ampliació aprofundeix sobre el caire pedagògic i didàctic del llibre de John Boyne “ El nen del pijama de ratlles”
Per a realitzar aquest comentari de caire pedagògic partiré d´ un fragment de la novel·la de Boyne on el pare nazi alemany parla amb el seu fill Bruno de les persones que estan recloses a Auchviz. Com veurem, es dirigeix a l´ infant amb arguments mono culturals, exclusius, autoritaris i racistes cap al poble jueu. Els arguments que utilitza el pare trobats a les pagines 57-58 de la novel·la són: “ Aquestes persones no són el que es diu persones i no tenen absolutament res en comú amb nosaltres. Nosaltres, òbviament, som superiors i no ens hem de barrejar”.
Destacar en aquestes frases racistes dels nazis, el fet d´ apostar per la superioritat envers una altre poble / cultura. No volent tampoc ni compartir espai amb l´ altre, ni plantejar- se una barreja cultural. Per un altre cantó, el seu fill Bruno sovint es planteja qui decideix qui porta pijama de ratlles o uniforme, i demostra maduresa cultural alhora de utilitzar arguments multiculturals o inter culturals. Justament aquesta dualitat de tendències o aquesta utilització d´ arguments culturals enfrontats fa que a nivell teòric i pràctic, la novel·la estigui viva. Es per això, que la seva lectura i posterior reflexió, a secundaria o inclús a l´ últim cicle de primària, ajudaria a reflexionar junts sobre aquests models culturals i donaria arguments per afavorir la diferencia.
De fet, totes les persones són diferents dintre d´ una igualtat i tothom té veu. Té el mateix valor l´ opinió raonada d´ un alumne que la opinió també raonada d´ un altre alumne, ja que els arguments que es donen per defensar les diferents postures estan basats en pretensions de validesa i rebutgen les pretensions de poder. Es tracta doncs, de discutir, negociar i matisar, portant el món de la vida a un espai que tradicionalment pertany al món del sistema. Justament en aquest context de diàleg és on es superen factors exclusors.
Però no només a partir del diàleg es pot afavorir factors inclusors, sinó que partint de la base que tothom té capacitat i sense pensar en dèficits preestablerts, també es pot fer molt per a canviar models culturals. Com a primer pas cap a la no exclusió, es important que valorem la cultura pròpia per assolir aquells coneixements de la cultura dominant que permeten no quedar- se exclosos: De la mateixa manera que totes les habilitats són valorades i valorables, totes les cultures, en un marc de respecte als Drets Humans, són valides i cal que les respectem, però això no ha d´ implicar l´ exclusió social.
Es tracta doncs, des de l´ educació i concretament des de l´ aula, d´ adquirir els coneixements necessaris per poder expressar i compartir la cultura i compartir també, els sabers de les diferents cultures a través del diàleg com a factor a tenir present, sempre des de la igualtat i des de la diferencia.
Per a realitzar aquest comentari de caire pedagògic partiré d´ un fragment de la novel·la de Boyne on el pare nazi alemany parla amb el seu fill Bruno de les persones que estan recloses a Auchviz. Com veurem, es dirigeix a l´ infant amb arguments mono culturals, exclusius, autoritaris i racistes cap al poble jueu. Els arguments que utilitza el pare trobats a les pagines 57-58 de la novel·la són: “ Aquestes persones no són el que es diu persones i no tenen absolutament res en comú amb nosaltres. Nosaltres, òbviament, som superiors i no ens hem de barrejar”.
Destacar en aquestes frases racistes dels nazis, el fet d´ apostar per la superioritat envers una altre poble / cultura. No volent tampoc ni compartir espai amb l´ altre, ni plantejar- se una barreja cultural. Per un altre cantó, el seu fill Bruno sovint es planteja qui decideix qui porta pijama de ratlles o uniforme, i demostra maduresa cultural alhora de utilitzar arguments multiculturals o inter culturals. Justament aquesta dualitat de tendències o aquesta utilització d´ arguments culturals enfrontats fa que a nivell teòric i pràctic, la novel·la estigui viva. Es per això, que la seva lectura i posterior reflexió, a secundaria o inclús a l´ últim cicle de primària, ajudaria a reflexionar junts sobre aquests models culturals i donaria arguments per afavorir la diferencia.
De fet, totes les persones són diferents dintre d´ una igualtat i tothom té veu. Té el mateix valor l´ opinió raonada d´ un alumne que la opinió també raonada d´ un altre alumne, ja que els arguments que es donen per defensar les diferents postures estan basats en pretensions de validesa i rebutgen les pretensions de poder. Es tracta doncs, de discutir, negociar i matisar, portant el món de la vida a un espai que tradicionalment pertany al món del sistema. Justament en aquest context de diàleg és on es superen factors exclusors.
Però no només a partir del diàleg es pot afavorir factors inclusors, sinó que partint de la base que tothom té capacitat i sense pensar en dèficits preestablerts, també es pot fer molt per a canviar models culturals. Com a primer pas cap a la no exclusió, es important que valorem la cultura pròpia per assolir aquells coneixements de la cultura dominant que permeten no quedar- se exclosos: De la mateixa manera que totes les habilitats són valorades i valorables, totes les cultures, en un marc de respecte als Drets Humans, són valides i cal que les respectem, però això no ha d´ implicar l´ exclusió social.
Es tracta doncs, des de l´ educació i concretament des de l´ aula, d´ adquirir els coneixements necessaris per poder expressar i compartir la cultura i compartir també, els sabers de les diferents cultures a través del diàleg com a factor a tenir present, sempre des de la igualtat i des de la diferencia.
sábado, 18 de abril de 2009
ESTUDI DE CAS. REFLEXIÓ.
Després de compartir opinions a l´ aula sobre
l ´ ESTUDI DE CAS, em disposo a reflexionar sobre la situació proposada des de el punt de vista més teòric de la assignatura i aportant, a la vegada, un contrapunt més pràctic.
Primerament, l´ activitat ideada pel professor no em sembla gaire adient per a realitzar-la en un centre educatiu, ja que és massa arriscada per a una institució tradicionalista i per tant, pot ocasionar alguns conflictes o malentesos posteriors.
Cal destacar que no té present el context a on vol aplicar l´ activitat, que en sí, sembla interessant, innovadora, motivadora i significativa. A més a més, no es gaire conscient tampoc de la seva condició de substitut i la manca d´ experiència el porta a no tenir en compte el treball cooperatiu i col·laboratiu amb la seva paral·lela.
De tota manera, tot i que l´ activitat és molt bona, ell tampoc defensa amb arguments pedagògics de pes la utilitat i la importància de la mateixa. Des de un punt de vista més conceptual, és crític, reflexiu, participatiu i aposta per models pluralistes, inclusius i constructivistes. Segons es va comentar l´ aula, pertany a l´ antiracista universalista.
Per un altre cantó, La Berta tampoc sembla una bona professional, ja que no es comunica amb sinceritat amb el seu company, ni intenta ajudar-lo o orientar-lo per a reflexionar sobre els pros i contres de realitzar aquest tipus d´ activitat. Tampoc proposa nous reptes o canvis per a treballar el racisme amb els alumnes del centre.
Esta clar que, la professora juga a tenir models multiculturals o inter culturals, quan en realitat defensa, amb la seva actitud poc reflexiva i critica, models mono culturals, endocèntrics, autoritaris aristocràtics, conservadors i pseudo democràtics. Segons es va comentar l´ aula, la Berta esta molt a prop de ser una antiracista particularista o multi culturalista candida.
Respecte al centre i a les famílies, constatar, per part de la institució escolar, la falta de corporativisme cap al professor i el recolzament insistent a les famílies, potser, per por a caure en conflictes interns i externs. Aquesta actitud passiva i tancada, reforça, òbviament, models pseudo democratics i no deixa que la institució evolucioni. Malgrat això, cal insistir que aquestes institucions estan formades per professors i professores que poden reorientar les dinàmiques poc progressistes dels centres cap a models més pluralistes i oberts, trencant estereotips culturals i socials.
Primerament, l´ activitat ideada pel professor no em sembla gaire adient per a realitzar-la en un centre educatiu, ja que és massa arriscada per a una institució tradicionalista i per tant, pot ocasionar alguns conflictes o malentesos posteriors.
Cal destacar que no té present el context a on vol aplicar l´ activitat, que en sí, sembla interessant, innovadora, motivadora i significativa. A més a més, no es gaire conscient tampoc de la seva condició de substitut i la manca d´ experiència el porta a no tenir en compte el treball cooperatiu i col·laboratiu amb la seva paral·lela.
De tota manera, tot i que l´ activitat és molt bona, ell tampoc defensa amb arguments pedagògics de pes la utilitat i la importància de la mateixa. Des de un punt de vista més conceptual, és crític, reflexiu, participatiu i aposta per models pluralistes, inclusius i constructivistes. Segons es va comentar l´ aula, pertany a l´ antiracista universalista.
Per un altre cantó, La Berta tampoc sembla una bona professional, ja que no es comunica amb sinceritat amb el seu company, ni intenta ajudar-lo o orientar-lo per a reflexionar sobre els pros i contres de realitzar aquest tipus d´ activitat. Tampoc proposa nous reptes o canvis per a treballar el racisme amb els alumnes del centre.
Esta clar que, la professora juga a tenir models multiculturals o inter culturals, quan en realitat defensa, amb la seva actitud poc reflexiva i critica, models mono culturals, endocèntrics, autoritaris aristocràtics, conservadors i pseudo democràtics. Segons es va comentar l´ aula, la Berta esta molt a prop de ser una antiracista particularista o multi culturalista candida.
Respecte al centre i a les famílies, constatar, per part de la institució escolar, la falta de corporativisme cap al professor i el recolzament insistent a les famílies, potser, per por a caure en conflictes interns i externs. Aquesta actitud passiva i tancada, reforça, òbviament, models pseudo democratics i no deixa que la institució evolucioni. Malgrat això, cal insistir que aquestes institucions estan formades per professors i professores que poden reorientar les dinàmiques poc progressistes dels centres cap a models més pluralistes i oberts, trencant estereotips culturals i socials.
domingo, 5 de abril de 2009
¿El choque entre culturas provoca violencia?
Realmente tenía muchas ganas de leer El niño con el pijama de rayas porque mi madre y varios compañeros de trabajo, me había hablado muy bien de él. De todas maneras, tampoco quise visionar la película ni saber demasiado sobre su argumento. Pero… ¿Tan especial era esta novela? ¿Tanta emoción suscitaba? ¿De verdad, como me decían, era inolvidable?
El niño con el pijama de rayas trata un tema tan trascendente y doloroso en nuestra historia reciente como el holocausto. No desde un punto de vista histórico, ni desde un punto de vista adulto. La narración de los hechos se ofrece a través de la perspectiva de un niño de 9 años, Bruno. Sin embargo, el enfoque de la novela me resulta en ocasiones algo desesperante y bastante inverosímil. Quizá por ello me parezca que la novela está más bien orientada a un lector muy juvenil, casi infantil.
Creo que lo que más me ha alejado de la novela era creerme que el niño no se diera cuenta de todo lo que pasa a su alrededor, por pocos años que tenga. Por ello, creo que, más que hablar de una mirada ingenua, podríamos decir cándida y sumamente ignorante, aunque también, en varias ocasiones me he acordado de la magistral ternura con que Roberto Benigni nos hace pasearnos por La vida es bella.
Diré que la novela aborda un tema tan trascendente que de cualquier manera no puede caer en el olvido: Los tentáculos de la tragedia más atroz que ha vivido la humanidad hace menos de un siglo. En definitiva, la lectura de El niño con el pijama de rayas me ha llevado a reflexionar si el choque entre culturas provoca violencia y sobre la influencia que tiene en cada uno de nosotros el contexto y la experiencia.
Este libro y algunos de la misma temática, nos da razones para afirmar que, de entrada, siempre ha existido un choque real entre las diversas culturas y sociedades, ya que la mayoría de los pueblos, de acuerdo con la tendencia etnocéntrica, tiende a pensar que su cultura es superior y mejor a las otras. Esta idea, que puede resultar ilógica, ha generado diversos conflictos a lo largo de la historia, ha alimentado aún más esta concepción etnocentrica y ha determinado la influencia que ejerce el contexto socio cultural y la experiencia en el individuo.
Este choque cultural, a menudo, ha generado violencia, racismo y estrategias para promover la sumisión de la cultura minoritaria relación a la cultura dominante. Es por esa razón que des de la pedagogía es importante promover el espíritu crítico y reflexivo a las nuevas generaciones, de tal manera que acerquemos a los demás nuestra experiencia, estableciendo puentes para el diálogo intercultural. De hecho, el futuro solo se puede construir desde el presente con iniciativas inclusivas y proyectos participativos interculturales, sino desde el pasado a través la memoria. En definitiva, la insatisfacción social y cultural nos mueve a perfeccionar lo que conocemos y nos ayuda a meditar sobre el pasado y futuro dándonos una cierta perspectiva del presente.
Es importante incidir en la idea de la educación como mejora de la sociedad y acercamiento positivo entre culturas, el cual nos tiene que servir para transformar, para tener capacidad de transformación. Si queremos que todos adquieran esta habilidad tenemos que apostar por el conocimiento y suministrar herramientas para saber escoger, conocer el mundo que nos rodea, valorar sus innumerables culturas y favorecer todas las interacciones posibles.
El niño con el pijama de rayas trata un tema tan trascendente y doloroso en nuestra historia reciente como el holocausto. No desde un punto de vista histórico, ni desde un punto de vista adulto. La narración de los hechos se ofrece a través de la perspectiva de un niño de 9 años, Bruno. Sin embargo, el enfoque de la novela me resulta en ocasiones algo desesperante y bastante inverosímil. Quizá por ello me parezca que la novela está más bien orientada a un lector muy juvenil, casi infantil.
Creo que lo que más me ha alejado de la novela era creerme que el niño no se diera cuenta de todo lo que pasa a su alrededor, por pocos años que tenga. Por ello, creo que, más que hablar de una mirada ingenua, podríamos decir cándida y sumamente ignorante, aunque también, en varias ocasiones me he acordado de la magistral ternura con que Roberto Benigni nos hace pasearnos por La vida es bella.
Diré que la novela aborda un tema tan trascendente que de cualquier manera no puede caer en el olvido: Los tentáculos de la tragedia más atroz que ha vivido la humanidad hace menos de un siglo. En definitiva, la lectura de El niño con el pijama de rayas me ha llevado a reflexionar si el choque entre culturas provoca violencia y sobre la influencia que tiene en cada uno de nosotros el contexto y la experiencia.
Este libro y algunos de la misma temática, nos da razones para afirmar que, de entrada, siempre ha existido un choque real entre las diversas culturas y sociedades, ya que la mayoría de los pueblos, de acuerdo con la tendencia etnocéntrica, tiende a pensar que su cultura es superior y mejor a las otras. Esta idea, que puede resultar ilógica, ha generado diversos conflictos a lo largo de la historia, ha alimentado aún más esta concepción etnocentrica y ha determinado la influencia que ejerce el contexto socio cultural y la experiencia en el individuo.
Este choque cultural, a menudo, ha generado violencia, racismo y estrategias para promover la sumisión de la cultura minoritaria relación a la cultura dominante. Es por esa razón que des de la pedagogía es importante promover el espíritu crítico y reflexivo a las nuevas generaciones, de tal manera que acerquemos a los demás nuestra experiencia, estableciendo puentes para el diálogo intercultural. De hecho, el futuro solo se puede construir desde el presente con iniciativas inclusivas y proyectos participativos interculturales, sino desde el pasado a través la memoria. En definitiva, la insatisfacción social y cultural nos mueve a perfeccionar lo que conocemos y nos ayuda a meditar sobre el pasado y futuro dándonos una cierta perspectiva del presente.
Es importante incidir en la idea de la educación como mejora de la sociedad y acercamiento positivo entre culturas, el cual nos tiene que servir para transformar, para tener capacidad de transformación. Si queremos que todos adquieran esta habilidad tenemos que apostar por el conocimiento y suministrar herramientas para saber escoger, conocer el mundo que nos rodea, valorar sus innumerables culturas y favorecer todas las interacciones posibles.
sábado, 21 de marzo de 2009
A DEBAT.
Després de visionar el curt de Xavi Salas “ Hiyab” a l´ aula, vaig decidir, ara fa un parell de dies, projectar- lo a la classe de 3rA i B de l´ escola a on treballo. Va coincidir que al centre hi havia pocs alumnes, ja que era el dia de la vaga de mestres, i vaig poder ajuntar les dues classes. La intenció inicial era veure el curt i fer un petit debat, per després continuar amb els continguts programats, però, per a la meva sorpresa, el debat va durar tota l´ hora i inclús vaig haver de tornar a visionar el curt, per poder seguir comentant detalls. Jo per la meva part, anava guiant el debat amb preguntes com: Què penseu del que diu la mestra? Es traurà el mocador? Abans del curt, que ha passat? Després del curt, que ha passat? ...
A la classe, hi havia dos alumnes d´ origen marroquí i es van indignar molt quan la mestra li obligava a la noia a treure ´s el mocador quan, a l´ aula, hi havia nois i noies amb gorres i cintes. Un d´ ells, el Moha, va ser el primer que va introduir la paraula RACISME en el debat i va ser llavors quan alguns van saber posar- hi nom a la conducta que la mestra i el centre estaven promovent.
Un dels arguments RACISTES que em va sorprendre més, venia d´ una nena, la Cristina, que afirmava que com que el mocador de la nena era poc modern era normal que la mestra li fes treure, també, i justament una nena de 8 anys, va dir que com era una nena, no podia portar el mocador. Per una altra part, cal dir a favor dels dos nens marroquins, que van saber argumentar , que gran part de la classe, va saber veure que la mestra estava equivocada i que en tot cas, si calia treure´s quelcom del cap, era tota la classe i no només ella.
Aquell mati de vaga, que en principi, anava a ser un mati poc productiu, va esdevenir un petit avenç per a trencar alguns estereotips.
viernes, 6 de marzo de 2009
FRASES RELACIONADAS CON... RACISMO
Si no juzgas un libro por su tapa ¿por qué si a una persona?
El racismo es una forma de superación que buscan las razas autóctonas, es una estrategia para que siempre exista un gobernante, mejor que todos, y un resignado y marginado.
El racismo es la etiqueta de los individuos que se creen la máxima y única raza. Hacen esto porque saben que las personas diferentes a su color de piel son mejores que ellos mismos y no lo aceptan.
Cuando una persona me habla no me fijo en el color de la piel sino en el color de sus sentimientos.
¿Racismo? ¿Legalidad? ¿Llevábamos papeles cuándo invadimos otros continentes? ¿Hicimos ascos a sus gentes o nos aprovechamos bien de ellas? El caso más cínico de racismo es el norteamericano: se llevó a los negros a la fuerza, y ahora se les quiere expulsar... siempre a la fuerza.
Detrás del racismo siempre hay un egoísmo económico, que primero se camufla con teorías y cuando estas fallan, con violencia. Detrás del racismo sólo hay explotación. No se les hacen ascos a los ricos de otras razas.
El racismo es la respuesta del hombre ante lo desconocido, lo odiado o lo envidiado.
El racismo es un invento de los mayores, a los jóvenes nos lo han impuesto.
El racismo no es más que la soberbia de un ser evidentemente inferior.
Yo no soy racista, pero no quiero saber nada de las razas inferiores...
No esisten las razas, la única raza que existe es la humana.
Nunca se ha tomado la inteligencia como criterio racial.
Si no quieres saber de razas inferiores, todas son superiores para tí, alégrate, eres ÚNICO en tu especie.
El racismo es como juzgar el valor de un libro por su portada.
Nadie puede hacerte inferior sin tu consentimiento.
El racismo sólo es el temor a la igualdad de derechos.
En el racismo se comprueba la teoria de nuestro antepasado, los Negros vienen de los monos y los blancos venimos de Adan y Eva.
Esta claro que no somos todos iguales, pero seguramente no habríamos llegado hasta aquí los unos sin los otros.
El golpe más fuerte recibido por la humanidad fue la llegada del Cristianismo. El bolchevismo es el hijo ilegítimo del Cristianismo y ambos son invención de los judíos.
La gente razista es una verguenza para el mundo...
El racismo es la ignorancia de lo diferente.
No importa que el gato sea blanco o negro, lo importante es que caze ratones.
Los racistas son tan inseguros de sí mismos, que necesitan demostrarse que son superiores a algo.
Un tonto se preocupa en averiguar quienes son racistas, el sabio se preocupa de expandir la idea de la igualdad racial y social.
Pensar que el enemigo más debil no nos hara daño alguno, es como pensar que una chispa no causa un incendio.
El racismo es la negación de toda la humanidad.
El racismo es como los mitos, está ahi, pero todos sabemos que es una tontería.
El racismo eleva la autoestima de ineptos e incapaces.
El racismo no es el odio a otra raza, o que a dichas razas se las consideren inferiores.
El racismo no es la violencia gratuita, es el amor hacia una patria, una cultura, una lengua, unas costumbres, y lo que todo ello conlleva a su pueblo.
La raza es sólo una manera de dios para demostrar su gusto por la variedad.
El racismo es como juzgar un libro por el color de sus hojas.
No es que, si se es racista, se sea una mala persona, es que, si se es racista, se es un hijo de la gran puta.
Lo que se debate, de hecho, no es la diversidad de razas si no la diversidad de culturas.
El racismo y el fascismo son el fruto de la ignorancin y la incultura...
La violencia seguirá existiendo mientras el color de la piel importe más que el de los ojos.
Lo único que nos hace diferentes es que los negros tienen una vida más dura por el simple color de su piel. Los racistas, simplemente son patéticos. La vida es maravillosa y la dedican a odiar. Dan pena.
Yo, tu, él, hombre o mujer, qué más da el color de su piel.
Carta de un hombre negro a un hombre blanco: cuando naces eres rosa, cuando estas enfermo eres amarillo, cuando te enfadas eres rojo. ¿y tu aún te atreves a llamarme hombre de color?
Todos los seres somos diferentes, pero si nos cortan, sangramos igual.
sábado, 28 de febrero de 2009
QUIN ES EL CONCEPTE?
Feia mesos que creia que la Llicenciatura de PEDAGOGIA estava sent poc interessant, ja que els conceptes s´ anaven repetint constantment, sense sentit, com un insistent bucle. Realment, creia estar immers en la pel·lícula aquella on el protagonista reviu constantment “ el dia de la marmota”. Però aquesta setmana, el meu pensament i sensació esgotadora s´ ha vist modificat, després de molt dies, a la classe de multiculturalitat. Per primera vegada, en molt de temps, vaig sentir-me motivat, interessat i amb ganes d´ aprendre. El tema que em va fer connectar novament amb el món educatiu va ser: L´ atenció a la diversitat.
Aparentment pot resultar un tema poc motivador, però la seva relació amb el terme multiculturalitat em va fer despertar quelcom aquella tarda. Aquesta interrelació dels dos conceptes em va fer reflexionar durant hores i vaig acabant relacionant-los amb el terme integració cultural, ja que quan parlem d´ integració estem considerant la nostra cultura com a única i verdadera, pensant que els altres s´ han “ integrar” a la nostra. Clarament, la mateixa idea endocèntrica que planteja el concepte multiculturalitat i diversitat.
A través d´ aquest primer triangle de conceptes, vaig voler anar molt més enllà i vaig acostar-me a la paraula inclusió que esta també estretament lligada amb l´ interculturalitat i amb el fet de promoure la diferencia. Aquest nou triangle establert, es un pas més per a reconèixer les diferents cultures i valorar-les per igual, però no acaba d´ acceptar a totes les cultures per igual.
Es llavors quan fent un pas més i parlem de transculturalitat i d´ evidenciar la diferencia, per tal de transformar, de crear oportunitats i ponts, en un context ple de contrastos. Però si abans parlàvem d´ integració i després d´ inclusió, ara a que ens referim? Justament aquesta és la resposta que pretenc buscar aquests dies. Quin és el concepte?
Des de aquest bloc em proposo, trobar la resposta i en un futur, no molt llunyà, espero aclarir-vos – ho amb tot detall. Agrairia la resposta també de qualsevol lector del blog. Quin és el pas següent a l´ inclusió?...
Feia mesos que creia que la Llicenciatura de PEDAGOGIA estava sent poc interessant, ja que els conceptes s´ anaven repetint constantment, sense sentit, com un insistent bucle. Realment, creia estar immers en la pel·lícula aquella on el protagonista reviu constantment “ el dia de la marmota”. Però aquesta setmana, el meu pensament i sensació esgotadora s´ ha vist modificat, després de molt dies, a la classe de multiculturalitat. Per primera vegada, en molt de temps, vaig sentir-me motivat, interessat i amb ganes d´ aprendre. El tema que em va fer connectar novament amb el món educatiu va ser: L´ atenció a la diversitat.
Aparentment pot resultar un tema poc motivador, però la seva relació amb el terme multiculturalitat em va fer despertar quelcom aquella tarda. Aquesta interrelació dels dos conceptes em va fer reflexionar durant hores i vaig acabant relacionant-los amb el terme integració cultural, ja que quan parlem d´ integració estem considerant la nostra cultura com a única i verdadera, pensant que els altres s´ han “ integrar” a la nostra. Clarament, la mateixa idea endocèntrica que planteja el concepte multiculturalitat i diversitat.
A través d´ aquest primer triangle de conceptes, vaig voler anar molt més enllà i vaig acostar-me a la paraula inclusió que esta també estretament lligada amb l´ interculturalitat i amb el fet de promoure la diferencia. Aquest nou triangle establert, es un pas més per a reconèixer les diferents cultures i valorar-les per igual, però no acaba d´ acceptar a totes les cultures per igual.
Es llavors quan fent un pas més i parlem de transculturalitat i d´ evidenciar la diferencia, per tal de transformar, de crear oportunitats i ponts, en un context ple de contrastos. Però si abans parlàvem d´ integració i després d´ inclusió, ara a que ens referim? Justament aquesta és la resposta que pretenc buscar aquests dies. Quin és el concepte?
Des de aquest bloc em proposo, trobar la resposta i en un futur, no molt llunyà, espero aclarir-vos – ho amb tot detall. Agrairia la resposta també de qualsevol lector del blog. Quin és el pas següent a l´ inclusió?...
sábado, 21 de febrero de 2009
LA CLASE. Corto
La Clase es un documental que recoge la magia de una primera experiencia: el primer contacto con la interpretación de unos niños de 4º de primaria. A través de los ojos de los niños vivimos su proceso de aprendizaje desde las primeras lecciones hasta que se enfrentan a la representación de fin de curso delante de sus padres. Realmente recomuniendo este corto. Podeis acceder:
http://educarc.blogcindario.com/2009/01/02473-la-clase-corto-nominado-a-goya-2009-iii-documental.html
http://www.elpais.com/videos/cultura/clase/corto/documental/Beatriz/M/Sanchis/elpvidcul/20081224elpepucul_3/Ves/
http://educarc.blogcindario.com/2009/01/02473-la-clase-corto-nominado-a-goya-2009-iii-documental.html
http://www.elpais.com/videos/cultura/clase/corto/documental/Beatriz/M/Sanchis/elpvidcul/20081224elpepucul_3/Ves/
viernes, 13 de febrero de 2009
PRESENT I FUTUR DE L´ HOME I L´ EDUCACIÓ.
PRESENT I FUTUR DE L´ HOME I L´ EDUCACIÓ.
Si parlem del present de l´ home i l´ educació, sovint ens ve al cap conceptes com avenços genètics, rapidesa de relacions, consumisme frenètic i materialisme continu, o bé, presencia progressiva de les TIC a les nostres escoles i/o bombardejos constants de missatges visuals i escrits.
Esta clar que tota aquesta mena de conceptes i/o estímuls estan influint diàriament en la nostra manera de ser i en el nostre concepte d´ educació, tot i que cal afirmar que encara influiran molt més, ja que recolzats pel dinamisme cultural i social , podem creure que hi haurà canvis substancials futurs tant pel que fa al desenvolupament, creixement i maduració de l´ esser humà. En definitiva, el futur canviarà respecte el present en la mateixa manera que el present ha canviat respecte el passat.
Per establir el nou concepte d´ antropologia futura, i per tant , per acostar-nos a la futura transformació del procés educatiu, cal conèixer molt a fons les claus actuals. En aquesta línea, entenem que l´ home és un cúmul d´ experiències anteriors i que justament aquest és producte del que ha estat i serà el producte del que és. L´ home és un ser temporal, únic, i conscient de la seva biografia personal que, indudablement, és capaç d’ assumir el passat i d´ afrontar el futur.
Amb aquesta idea d´ afrontar el futur junts i alhora d´ incidir-hi, cal que aquesta societat deixi de banda conceptes caducs com l´ etnocentrisme cultural i aposti per l´ igualtat entre cultures, reconeixent-les de forma positiva i respectant-les de manera digna. D´ alguna manera, recordant la concepció inclusiva de l´ educació, volem homes (i dones) actius, crítics i amb certes habilitats comunicatives i culturals.
Arribar a aquest grau de solidesa cultural i social no és fàcil, ja que la motxilla cultural està força plena però nosaltres com a futur pedagogs podem buidar-la, revisar els seus continguts i tornar a establir nous paràmetres culturals i socials per a aconseguir aquest nou model antropològic més just.
Dins d´ aquesta nova modalitat antropològica es proposa dos vies per aconseguir el nou model d´ home: L´ educació cultural i l´ educació permanent. Es tracta doncs, d´ elaborar estratègies des de el present per intentar transformar el futur amb un cert grau de previsió.
Pel que fa a l´ educació multicultural, es tracta de crear noves formes culturals i socials basades en valors culturals ( etnogénesis). També cal tenir present la convivència entre ètnies, l´ enriquiment mutu entre cultures i la dignificació de l´ esser humà per tal que tothom tingui les mateixes oportunitats. En definitiva cal atendre més i millor a la diversitat.
Per un altre cantó l´ educació permanent, ajuda a tenir una revisió critica constant de conceptes fonamentals i a la vegada dota a la població i/o societat de millors habilitats i competències socials i culturals. En definitiva, cal aprendre a ser i cal aprendre a aprendre.
Com a conclusió, si aconseguim individus més actius, més crítics, més reflexius i més humans, realment el futur que ens espera tant a l´ home com a l´ educació és francament brillant.
Si parlem del present de l´ home i l´ educació, sovint ens ve al cap conceptes com avenços genètics, rapidesa de relacions, consumisme frenètic i materialisme continu, o bé, presencia progressiva de les TIC a les nostres escoles i/o bombardejos constants de missatges visuals i escrits.
Esta clar que tota aquesta mena de conceptes i/o estímuls estan influint diàriament en la nostra manera de ser i en el nostre concepte d´ educació, tot i que cal afirmar que encara influiran molt més, ja que recolzats pel dinamisme cultural i social , podem creure que hi haurà canvis substancials futurs tant pel que fa al desenvolupament, creixement i maduració de l´ esser humà. En definitiva, el futur canviarà respecte el present en la mateixa manera que el present ha canviat respecte el passat.
Per establir el nou concepte d´ antropologia futura, i per tant , per acostar-nos a la futura transformació del procés educatiu, cal conèixer molt a fons les claus actuals. En aquesta línea, entenem que l´ home és un cúmul d´ experiències anteriors i que justament aquest és producte del que ha estat i serà el producte del que és. L´ home és un ser temporal, únic, i conscient de la seva biografia personal que, indudablement, és capaç d’ assumir el passat i d´ afrontar el futur.
Amb aquesta idea d´ afrontar el futur junts i alhora d´ incidir-hi, cal que aquesta societat deixi de banda conceptes caducs com l´ etnocentrisme cultural i aposti per l´ igualtat entre cultures, reconeixent-les de forma positiva i respectant-les de manera digna. D´ alguna manera, recordant la concepció inclusiva de l´ educació, volem homes (i dones) actius, crítics i amb certes habilitats comunicatives i culturals.
Arribar a aquest grau de solidesa cultural i social no és fàcil, ja que la motxilla cultural està força plena però nosaltres com a futur pedagogs podem buidar-la, revisar els seus continguts i tornar a establir nous paràmetres culturals i socials per a aconseguir aquest nou model antropològic més just.
Dins d´ aquesta nova modalitat antropològica es proposa dos vies per aconseguir el nou model d´ home: L´ educació cultural i l´ educació permanent. Es tracta doncs, d´ elaborar estratègies des de el present per intentar transformar el futur amb un cert grau de previsió.
Pel que fa a l´ educació multicultural, es tracta de crear noves formes culturals i socials basades en valors culturals ( etnogénesis). També cal tenir present la convivència entre ètnies, l´ enriquiment mutu entre cultures i la dignificació de l´ esser humà per tal que tothom tingui les mateixes oportunitats. En definitiva cal atendre més i millor a la diversitat.
Per un altre cantó l´ educació permanent, ajuda a tenir una revisió critica constant de conceptes fonamentals i a la vegada dota a la població i/o societat de millors habilitats i competències socials i culturals. En definitiva, cal aprendre a ser i cal aprendre a aprendre.
Com a conclusió, si aconseguim individus més actius, més crítics, més reflexius i més humans, realment el futur que ens espera tant a l´ home com a l´ educació és francament brillant.
PRIMERA REFLEXIÓ. 13 FEBRER 2009
Aquesta primera setmana, hem reflexionat sobre el concepte de cultura, i ens hem adonat de la seva complexitat per la seva ambigüitat. Aquest terme implica intrínsicament també parlar de normes, costums, expressions i sentiments, i al llarg de la historia diferents autors l´ han associat a conjunt de creences i/o artefacte humà.
En la meva opinió, cal apuntar que la cultura, la que tenim i ens és ensenyada per l´ escola i la família principalment, és una cultura apresa, ja que no naixem sabent-la , compartida, perquè no és només nostre, activa, perquè canvia, i dinàmica, per que evoluciona i que es transforma.
De fet, no és tot allò biològic, ni genètic, si no tot allò que hem construït i que necessitem aprendre, per saber qui som ( enculturització), i que portarem tota la vida a l´ esquena, com una motxilla perpetua i eterna. No hi ha dubte que som animals culturals i depenem de les diferents cultures per a tenir un patró diferent.
Aquesta idea d´ identitat cultura, ens ajuda a entendre millor qui som i a cap a on anem, que volem i que tenim.
En la meva opinió, cal apuntar que la cultura, la que tenim i ens és ensenyada per l´ escola i la família principalment, és una cultura apresa, ja que no naixem sabent-la , compartida, perquè no és només nostre, activa, perquè canvia, i dinàmica, per que evoluciona i que es transforma.
De fet, no és tot allò biològic, ni genètic, si no tot allò que hem construït i que necessitem aprendre, per saber qui som ( enculturització), i que portarem tota la vida a l´ esquena, com una motxilla perpetua i eterna. No hi ha dubte que som animals culturals i depenem de les diferents cultures per a tenir un patró diferent.
Aquesta idea d´ identitat cultura, ens ajuda a entendre millor qui som i a cap a on anem, que volem i que tenim.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)
